Decoradora d’interiors i enquadernadora de l’Art Deco (1892-1959)

Neix el 23 de setembre de 1892. L’any 1917 entra a ‘école d’Art décoratif dirigida per Pierre Legrand a París fins a l’any 1925, com a mestre de daurat té a Noulhac.
Les seves enquadernacions són adquirides per bibliòfils anglesos, francesos i estatunidencs que es converteixen en els seus clients habituals.
Jacques Doucet (modista d’alta costura i de gustos extremadament refinats) adquireix enquadernacions d’Adler en una exposició de l’escola l’any 1923, més tard li encarregarà enquadernacions dels seus llibres i manuscrits, l’any 1929. També li encarrega objectes de decoració. Serà el seu mecenes fins a la seva mort.
Coneix a Pierre Legrain, qui treballa per Doucet les enquadernacions de poetes contemporanis, Rose Adler transforma el seu estil, amb utilització de la geometria i elements no figuratius de les formes i ús de materials poc comuns.
Exposa a París i Estats Units (San Francisco i Nova York).
Influenciada per Pierre Legrain (innovador enquadernador).
Més tard abandona l’ofici i realitza dibuixos per Jacques Doucet.
Rose Adler va viure i treballar en un entorn literari, artístic i de avantguarda.

L’any 1918 aquesta còpia de Cal·ligrames: poemes de la pau i de la guerra de Guillaume Apollinaire amb un gravat original de Pablo Picasso, va ser dissenyat per a Rose Adler l’any 1925 i enquadernat per Adolphe Cuzin per la col·lecció de Jacques Doucet.
Realitzat amb pell de vedell marfil amb incrustacions de vedell negra i pell de cabra beix. Els talls estan realitzats amb alumini.

caligrammes

Poémes de la paix et de la guerre
Guillaume Apollinaire

biblioteca literària

A partir de 1916, el gran col·leccionista Jacques Doucet, al capdavant de les primeres cases d’alta costura de París, reuneix una biblioteca excepcional, reflex de la modernitat literària.
El mecenes reuneix, al voltant dels escriptors francesos contemporanis, una col·lecció d’edicions, manuscrits i arxius que destaquen per la seva selecció. Escriptors com André Suarès, André Bretón, Louis Aragon.
Gran interès pels llibres d’artista, establint un diàleg entre pintors i poetes: Mallarmé i Manet, Cendrans i Sonia Delaunay o Fernand Léger i Apollinaire entre altres.
Solen ser coberts per enquadernacions precioses, aquestes testimonien una evolució del gust i revolució en l’art de l’enquadernació, gràcies a Pierre Legrain i Rose Adler, innovadors de l’ Art Deco.

OJECTES DECORATIUS

Jacques Doucet encargaba a Rose Adler caixes, carteres, vànols,estoigs,marcs, també decorats d’ofiina. Doucet (modista d’alta costura de París) era un amant de les belles enquadernacions i objectes extramadament elegants.

L’any 1929 és membre fundador, junt amb l’arquitecte Robert Mallet-Stevens de la Unión de Artistes Moderns (UAM), moviment centrat en les Arts Decoratives,(arquitectes, decoradors, escultors, joiers, enquadernadors), fins a l’any 1958. Es van donar a conèixer a l’Exposició Internacional de París,

En les seves primeres enquadernacions, destaca per la seva creativitat dominada per l’ús dels colors, creant una perfecta harmonia, formes i materials poc comuns (pell de cocodril, pergamí, suro, ivori, fusta, pells de llangardaix, pedres d’àgata i lapislàtzuli, aluminis per daurar talls, laques com acabat)
Influenciada per l’innovador enquadernador Pierre Legrain qui buscava enquadernacions modernes pels llibres d’escriptors i poetes moderns.

“Simulacre”, és una novel·la surrealista de Michel Leiris amb il·lustració de l’artista francès André Masson, impresa a l’any 1925. Enquadernació dissenyada per Rose Adler i executada per Emmanuel Lecarpentier l’any 1927. Realitzada amb vedell negre amb incrustació d’Àgata rematant el semi-oval de pell de cocodril dins d’un filet d’alumini. El títol del llom se superposa una incrustació de vedell vermell amb alumini.

Enquadernacions de Rose Adler (1917-1949)

més info enquadernacions

una de les enquadernadores més grans

Rose Adler actualitza la gramática decorativa dels anys 20 i 30, donan forma el text, coneix a l’editor Pierre André Benoit i al poeta René Char en el temps de postguerra, enquaderna els seus poemes, entre ells “hojas de Hipnos”. El seu estil varia cap a unes formes més suaus més delicades, abandonant la geometria utilitzada fins el moment.

Posteriormente abandona la labor del taller i dissenya les maquetes de les seves enquadernacions,
i dibuixos de temes de les marines.

composición géometrique aux coquillages.1957

“L’enquadernador modern és veritablement modern perque està al servei del text”

“El segell de la perennitat és una recompensa que és dona, crec, a qui treballa escrupolosament i amb honestedat”

“La matèria no és indispensable que sigui preciosa en si mateixa, l’ofici pot tornar-la preciosa”

“S’ha de saber amputar la pròpia imaginació, reduir-la a la seva expressió més senzilla. Dir el més amb el menys, arribar a la màxima eloqüència amb el mínim de mitjans no és senzill amb el color i les línies que amb les paraules. S’hi ha de rebutjar el inútil, el que molesta i no aporta un Element de facilitat i d’economia de les postres forces”.