STORYTELLING

Vaig néixer el 3 de juny de 1967 a Barcelona, vaig anar a l’escola Sagrada Família. Onze anys després vaig entrar a formar part de la Banda de música del Pare Manyanet de Barcelona, uns anys preciosos que enyoro, anys de despreocupacions i felicitat.

Apassionada de la muntanya, de petita desitjava que arribés l’estiu per compartir uns dies de campaments amb els amics, dies d’aventures, excursions, banys al riu. Dies al poble Ripollet en una casa preciosa al costat de la meva amiga Cristina, al meu germà Carlos el meu tiet Xavier, els veïns, Ramon, Joan, Elisabet i la meva estimada iaia, que cuidava de nosaltres amb paciència. Quins anys….La màxima preocupació era no acaba en “banca rota” al Monopoly o no quedar-nos sense països al Risck. Agafavem les prunes, les cireres dels arbres que teníem, les maduixes i tomàquets de l’hort del meu avi, érem lliures!.
Tardes d’excursions en bicicleta i banys amb l’aspersor de la gespa, fantàstic. El meu pare va comprar una egua i érem l’enveja del poble! Els organitzàvem en fila per pujar una estona, que bé ens ho passàvem! I ja no diguem el dia que tocava anar a la piscina del poble, aquell dia ja era la Bomba!!.

El pitjor per mi era anar a l’escola, em costava molt i massa fins i tot vaig repetir un curs, una notícia que em va enfonsar. Crec que no és bo repetir curs quan tens onze anys i tots els teus amics marxen a un altre curs. Però al final tot curteig i tot es bó. Tenia més amigues que ningú!!, m’agradava molt, que tothom participés en els jocs, era molt popular, divertida i enèrgica.

Vaig estudiar 1er. Grau FP administratiu , ho vaig superar, sembla que tot anava bé, fins que el 26 de juliol de 1984 en setze anys vaig entrar a treballar a la Clínica Oftalmològica Barraquer. El pitjor que em podia passar en aquesta edat. Feia dos dies que estava de campus de la Generalitat, eren molt divertits, jo hi anava sola i allí coneixia a molta gent, era emocionant, estava feliç.
L’entrada a la Barraquer va ser terrible, amb gent gran, autoritària, frustrada, el món dels adults per una adolescent no és compatible. Ho vaig passar fatal, cada dia anava plorant a la feina, m’esperaven amb els errors del dia anterior. Allí deixaven anar tota la seva ràbia, se’n reien de mi.

Abans jo era més alegre, simpàtica, enèrgica, però tot allò em va clavar massa fort, al cap de 19 anys vaig patir anorèxia, davant de tanta burla que estava “hermosa”. Anys molt i massa dolents que no m’agrada recordar. Però com tot a la vida, es supera, creixes, et tornes més serio i dius allò de: “por aquí ya no me vas a pillar”. I a poc a poc em vaig anar guanyant el respecte de la gent, fins avui que soc la “Reina del Mambo”. Ja fa 37 anys i molta experiència social. He après la lliçó.

Sermpre he treballat al Departament de Fotografia, es nota no?, en van fer moltes de fotos!!

Sempre he sigut una lluitadora, he fet esport, natació, tenis i sempre he estudiat, a poc a poc he fet el primer Grau d’administratiu. Sortia a les sis de la tarda de treballar hi vaig buscar alguna cosa per estudiar a prop de la feina i vaig veure un institut, el Menendez Pelayo i allí que vaig anar de cap a fer el BUP mixta, aprovat amb molt d’esforç, en acabar vaig seguir estudiant disseny gràfic a l’escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona, anava de “cul” gimnàs, treball de 8 hores i Llotja 5 hores. Però l’energia no se m’acaba mai.
La separació del meu matrimoni a 28 anys, em va matar, just quan havia de presentar el projecte final després de 5 anys de disseny, no vaig presentar i mai vaig arribar a tenir el “paperet”. Un altre daltabaix que em va destrossar, però tinc molta energia, no problem, ens en sortirem!!

Al cap d’uns anys vaig estudiar per entrar a fer Belles Arts, l’accés a Universitat per majors de 25 anys, després d’un any d’estudi setmanal, el dia de l’examen em vaig posar a plorar dels nervis i vaig treure un 4,2 de nota. El meu profe no s’ho podia creure, va demanar una revisió d’examen i tot, però no vaig poder superar la prova, vaja disgust!! però no passa res. Tinc molta energia, seguiré endavant.

Mentrestant la Barraquer no millorava, el patiment seguia i seguia però era l’únic segur que tenia, diners a la butxaca, així que vaig aguantar. Al cap d’uns anys amb la nova parella vaig anar a viure l barri de la Meridiana a Barcelona, just hi havia una seu de la Llotja, feien enquadernació. Em vaig apuntar a dos anys de monogràfic, amb la professora Maria Lucas, a la que aprecio i li dec moltíssim. Ella em va animar a fer el Cicle Superior,al costat de la meva amiga Mercè. Amb l’energia que em caracteritza, em vaig preparar l’accés a examen per cicle Superior, buff, pensava que no podria. Però vaig intentar-ho i aquesta vegana SI, vaig aprovar i tres anys de Cicle Superior a l’escola d’arts I Oficis Llotja de Sant Andreu de Barcelona, molts dies, moltes hores, aprenentatges, va ser genial. El dia de la presentació del meu projecte final va ser especial per mi. En el que vaig dir que aquest títol em serviria per poder estudiar Belles Arts a la Universitat i així és. Dintre de poc ja acabaré el primer any de Grau en Arts de la UOC, feliç i orgullosa de mi mateixa. Molts anys m’ha costat reconeixem a mi mateixa com “tu si que vales” ara ho dic amb alt i sense por.

També he fet dos cursos a la Industrial amb el Profesor Josep Cambras, que aprecio molt i m’ha ensenyat I ajuda’t generosament, és fantàstic el Profe, l’adoro!

La meva energia m’ha portat a tenir un taller d’enquadernació “Preciós i màgic” a la fàbrica artística CANPINKIBOOGIE de Mataró, en el que conec molta gent, faig moltes enquadernacions i tinc mil vivències artístiques, sóc feliç. Gràcies energia per ajudar-me a afrontar la vida de cara! que no s’acabi mai.

Seguim…